ELS ENTORNS VIRUALS I ELS MITJANS D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE

Al començar l'assignatura d'Alfabetització Digital, l'Eduard ens va presentar els principals entorns virtuals i mitjans d'ensenyament i aprenentatge utilitzats als centres escolars.

La primera activitat del curs va consistir en buscar a Internet exemples reals d'aplicacions d'entorns virtuals d'ensenyament i aprenentatge en relació a l'etapa d'educació infantil (Moodle, Blogs, Portal de recursos sobre una àrea, aplicacions virtuals, aplicacions per a la pissarra digital interactiva, Wiki d'intercanvi entre la comunitat educativa, xarxa social de mestres i professorat, àlbum de fotos d'una escola o d'una aula, creació/recull de contes virtuals, Podcast en educació infantil i altres, com un canal a Youtube), justificant els seus avantatges i els seus inconvenients.

“Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i les Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement (TAC) estan induint un accelerat procés de canvi social en tots els àmbits de la nostra vida: les relacions, el treball i l’ensenyament – aprenentatge.”

Tal com diu aquesta afirmació, la societat actual avança amb passos de gegant, la qual cosa requereix una actitud positiva per tal d’anar adaptant-se als canvis i evolucionar juntament d’acord amb el nostre entorn. A més, l’aparició d’Internet als anys 90 i el ràpid creixement pel que fa al seu ús, aporta als infants, des de ben petits, un ampli coneixement del món que els envolta.

Segons Pere Marquès, les principals aportacions de les TIC a l’educació infantil són les següents: font d’informació i de formació pels educadors, permet la creació de materials didàctics (contes, espais de comunicació, programaris d’activitats,...), realització d’activitats amb els infants, suport a les tasques d’administració i direcció, comunicació amb les famílies (a través de Blog, pàgines Web,...) i projecció social. A més, les TIC també són útils per a diverses tasques del centre, com, per exemple, gestió administrativa, gestió tutorial, contacte amb la família, coordinació interna (plataforma educativa o xarxa social de centre),...

Tot i així, cal diferenciar entre espais virtuals i mitjans. Els mitjans digitals d’ensenyament i aprenentatge serien la càmera digital, l’ordinador, el canó de projecció, la pissarra digital, el sistema d’àudio digital, els perifèrics (impressores, escàners, visualitzador) o el software lliure.

Pel que fa als entorns virtuals d’ensenyament i aprenentatge, aquests es defineixen com a “aplicacions informàtiques, espais o comunitats dissenyades per facilitar la comunicació pedagògica entre els participants en un procés educatiu, generalment en un entorn web.”

Les seves principals característiques són:

- Flexibilitat didàctica (modalitats ensenyament, nivells i grups)

- Senzillesa i eficàcia (professorat i estudiants)

- Accessibilitat (adaptació a infants, discapacitats)

- Flexibilitat tècnica (programari lliure)

I les seves funcions principals són:

- Distribuir materials educatius en format digital

- Realitzar debats interns relacionats amb les àrees curriculars

- Possibilitar el debat amb experts o professionals externs.

- Optimitzar les fases del procés d’ensenyament/aprenentatge (planificació, implementació, desenvolupament i avaluació del currículum).

Per tant, si parlem d’avantatges, podem afirmar que, treballar amb espais virtuals, augmenta la quantitat i qualitat dels materials i dels recursos d’aprenentatge i facilita el seu accés, incrementa les possibilitats de comunicació didàctica entre la comunitat educativa, augmenta la flexibilitat i varietat de les activitats didàctiques que formen part del currículum i contribueix a la formació de l’alumnat en les diferents àrees curriculars (descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatge).

Per tal d’aconseguir l’èxit en aquest procés, però, és imprescindible disposar dels recursos tecnològics necessaris, que el professorat tingui una formació en relació a estratègies didàctiques i, sobretot, en relació a les TIC/TAC, promoure la seva utilització (tant dins l’aula, com entre la comunitat educativa), adaptar-se permanentment a la innovació, saber quins són els coneixements previs dels infants en relació a l’ús de les TIC i als aprenentatges posteriors i, finalment, compartir les experiències de la utilització dels diversos recursos TIC per millorar el seu ús o donar a conèixer la seva funcionalitat per tal que els altres les puguin utilitzar.