Actualment, vivim en la Societat de la Informació i
el Coneixement, la qual està canviant de manera constant i, cada vagada, amb
més rapidesa. En la SIC, les tecnologies que faciliten la creació, la
distribució i manipulació de la informació juguen un paper fonamental entorn
les activitats socials, culturals i econòmiques.
La progressiva incorporació dels ordinadors a les
diferents activitats d’aprenentatge, de creació i de lleure i l’expansió de les
xarxes de comunicacions a tots els àmbits de la vida de les persones són dos
fenòmens que reflecteixen, clarament, els canvis que està vivint la nostra
societat. Aquestes tecnologies són diversos dispositius i programes, com
l’ordinador, el telèfon mòbil o Internet. Les TIC permeten la fàcil comunicació
entre les persones i l’accés a gran quantitat d’informació en format digital.
Tal com s’afirma en el Pla estratègic, “cal
adaptar el currículum de tots els ensenyaments, revisar-lo d’acord amb els nous
perfils de coneixement que demana la societat de la informació, incorporar-hi
les TIC i fer explícites les aportacions d’aquestes tecnologies, especialment
en relació als procediments informacionals”. Penso que aquest aspecte és
imprescindible per tal que l’educació es pugui adaptar a la nova societat i
formar persones alfabetes digitalment, és a dir, que es puguin desenvolupar de
forma autònoma en la SIC, ja que, des de ben petits, els infants tenen contacte
amb un gran nombre de tecnologies i això s’ha d’aprofitar.
(Us recomano veure aquest vídeo d'una nena de 20 mesos amb un iPad: http://www.youtube.com/watch?v=kT3dBKIzHNY)
Hi ha tres tipus d’alfabetització:
- L’alfabetització en comunicació audiovisual:
consisteix en dominar i ser capaç de comunicar-se mitjançant les tecnologies
per treballar en xarxa.
- L’alfabetització informacional: consisteix
en saber generar, obtenir, gestionar i transformar la informació obtinguda de
les tecnologies.
- L’alfabetització TIC: consisteix en
dominar i saber utilitzar les diverses TIC.
Vivancos distingeix sis dimensions de
l’aprenentatge en relació a la competència digital per desenvolupar
coneixements, capacitats, habilitats i actituds pel que fa a les TIC:
- Cognitiva: la competència digital, a més
de desenvolupar les destreses bàsiques del tractament de la informació,
estimula l’adquisició de capacitats cognitives d’elevat nivell, recollides en
la Taxonomia de Bloom (explicada posteriorment).
- Col·laborativa: fa referència a la
capacitat per al treball col·laboratiu i la gestió col·lectiva del coneixement,
mitjançant la creació de xarxes socials i comunitats virtuals a Internet.
- Comunicacional: permet el desenvolupament
de criteris informats per a la selecció dels continguts i les fonts més apropiades
entre l’amplíssima oferta de fonts i mitjans de comunicació.
- Creativa: relacionada amb la capacitat que
han d’adquirir els alumnes com a autors de continguts (en lloc de consumidors
passius d’informació). Estimula la innovació, la generació d’estètiques noves,
la investigació i l’exploració de noves idees.
- Ètica: la competència digital ha d’incloure
un esperit crític envers els continguts digitals i afavorir el desenvolupament
d’actituds per a l'ús segur i el respecte a la privacitat.
- Instrumental: les TIC ofereixen
instruments per al treball intel·lectual, la comunicació i la creació. Un aspecte
clau de la competència digital és garantir el domini instrumental de les
aplicacions i serveis d'Internet i de les aplicacions multimèdia.
Per tots aquests motius, és imprescindible que els
professors d’avui en dia siguin competents digitalment. Així, la formació del
professorat en relació al domini de les TIC pren una rellevància important, la
qual hauria de ser tant inicial com permanent, ja que les tecnologies van
evolucionant i hem d’estar a l’altura. A més, les noves tecnologies ja estan
integrades dins el currículum. Per tant, els docents han de conèixer diversos
procediments per integrar i utilitzar les TIC a l’aula, les quals han de
conèixer i dominar.
Segons Jordi Adell, en relació a la pràctica
docent, hi ha cinc fases d’apropiació:
- Accés: consisteix en l’ús bàsic de la
tecnologia.
- Adopció: consisteix en la utilització de
les TIC per fer el mateix que es feia sense elles
- Adaptació: consisteix en integrar les TIC
en pràctiques tradicional, però s’augmenta la productivitat, el ritme i la
quantitat de treball.
- Apropiació: consisteix en experimentar
noves maneres de treballar obrint-se a formes que no són possibles sense la
tecnologia.
- Innovació: consisteix en utilitzar la
tecnologia de manera totalment innovadora, en formes mai experimentades
anteriorment.
La Taxonomia de Bloom és una teoria universal que
es basa en una classificació de diversos objectius i habilitats que els
educadors poden proposar als seus alumnes. Aquesta taxonomia és jeràrquica, la
qual cosa significa que l’aprenentatge a nivells superiors depèn de l’adquisició
del coneixement i habilitats dels nivells inferiors. Per tant, és un llistat de
capacitats que han de tenir-se en compte a l’educació. Aquesta taxonomia va
convertir-se en un element clau per estructurar i comprendre el procés d’aprenentatge.
Segons Bloom, aquest procés encaixava en un dels dominis psicològics: el cognitiu.
Així, les fases són les següents:
- Recordar: reconèixer, descriure,
identificar, recuperar, anomenar, localitzar i trobar.
- Comprendre: interpretar, resumir, inferir,
classificar, comparar, explicar i exemplificar.
- Aplicar: desenvolupar, utilitzar i
executar.
- Analitzar: organitzar, atribuir,
estructurar i integrar.
- Avaluar: revisar, formular hipòtesis,
criticar, experimentar, jutjar, detectar i provar.
- Crear: dissenyar, construir, planificar, produir, idear i
elaborar.
Totes aquestes activitats, accions i processos que
es poden dur a terme a l’aula van haver de ser revisats perquè es va veure que
no es tenien en compte els nous objectius, processos i accions que, a causa de
l’aparició de les TIC, han aparegut a les escoles. Així va ser com va aparèixer
la Taxonomia de Bloom Digital.
No hay comentarios:
Publicar un comentario